TEATRE A LA CASA DE LA CULTURA & BREU RESUM DE LA VIDA DE CHARLES DARWIN

Avui la casa de la cultura del nostre poble, ens a convidat molt honorablement als cursos de 4t d'ESO i 1r i 2nd de batxillerat a veure una obra de teatre sobre la vida de Charles Darwin, aprofite aquest esdeveni ment per possar un breu resum sobre la vida d'ell i les seues teories i descobriments.

Charles Darwin va nàixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d'abril de 1882, fou un naturalista anglès que postulà que totes les espècies de èssers vius han evolucionat en el temps a partir d'un antepasat comú mitjançant un proces anomenat selecció natural.

L'evolució fou acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin , mentres que la seua teoría de l'evolució mitjançant selecció natural no fou considerada com la explicació primaria del procès evolutiu fins l'any 1930.

LLEIS DE MENDEL

1ª LLEI DE MENDEL: quan s'encreuen dues varietats d'individus purs per a un caràcter, els descendents s'on iguals entre si, i iguals a un dels progenitors.

2ª LLEI DE MENDEL: quan s'encreuen els individus F1 híbrids (heterozigots), els factors hereditaris que contenen se separen, i tornen a cambiar-se a l'atzar en la generació F2.

3ª LLEI DE MENDEL: els factors de distints caràcters s'hereten independentment i es convinen a l'atzar en la descendència.

MELLOSI

Consisteix en dues divisions cel·lulars consecutives semblants a una mitosi pero sense que es produisca duplicació de l'ADN entre una i altra, com a resultat es formen quatre cél·lules amb la mitat de cromozomes de la cél·lula mare, només te lloc durant la formació dels gametes.

Les cél·lules resultants de la mellosi no eón iguals entre si, perque han patit encreuament.

MELLOSI

Consisteix en dues divisions cel·lulars consecutives semblants a una mitosi, però sense que es produisca dupljcació de l'ADN entre una i altra, com a resultat es formen quatre cèl·lules amb la mitat de cromozomes de la cèl·lula mare, només te lloc durant la formació dels gametes.

Les cèl·lules resultants de la mellosi no són iguals entre si, perque han patit entrecreuament.

GENÈTICA/ MITOSI

És un mètode de divisió cel·lular, en el que es fa una copia dels gens,(o dels cromozomes) abans de realitzar-se la mitosi. Per la qual cosa permet formar clons amb la mateixa configuració genètica en el cas de éssers unicel·lulars o creixer als éssers pluricel·lulars. És a dir totes les nostres cél·lules s'han format per succesives divisions del zigot: òvulfecundat per l'espermatozoide.

                                              CICLE CEL·LULAR

- Si per terme mig una cél·lula tarda en dividir-se 24 hores, durant 23 hores el nucli està en interfase, l'ADN està descondensat en forma de cromatina i els gens s'estan llegint per a fabricar proteïnes i créixer. No s'observen els cromozomes. Durant 1 horas la cèl·lula es divideix i es produeixen molts canvis observables(la descripció és molt llarga però només dura 1 hora).

Interfase: hi ha 3 subases:

· G1: en la que la cèl·lula creix, encara no s'han fet les copies d'ADN
· S: l'ADN se copia i a partir d'ara els cromozomes tindran dues cromàtides,1 cromozoma.
· Gsub2: una volta copista els cromozomes la cèl·lula es prepara per a la divisió duplicant o copiant els centriols i formant o preparant les proteïnes dels microtubuls que ajudaràn a repartir els cromozomes entre les cèl·lules filles.
PROFASE: la cromatina es condensa i els cromozomes escomençen a fer visibles. Els centriols es van separant i en partir d'ells començen a creixer els microtubuls del fus mitótic, que permeten el moviment i el repartiment dels cromozomes.
PROMETAFASE: comença a desapareixer la membrana nuclear, els cromozomes ja estàn molt condensats i es fan molt visibles les dues cromatides unides pel centromer. Els centriols es dirigeixen cap a pols oposats i el fus està practicament format.
METAFASE: ha desaparegut totalment la membrana nuclear, els cromozomes s'incideixen als microtúbuls del fus mitòtic i es dispossen al centre de la cèl·lula.
ANAFASE: les dues cromatides idèntiques de cada cromozoma es separen els microtúbuls del fus es contrauen, s'acurten i arrosseguen les cromàtides cap als dos pols de la cèl·lula, on es formaràn les dues cèl·lules filles.
TELOFASE: els cromozomes ja han arribat a situar-se als dos pols de la cèl·lula i comencen a descondençar-se per a formar altra vegada la cromatina, apareix la membrana nuclear i desapareix el fus mitótic, s'inicia la citocenesi( divisió del citoplasma).

Classificació de les roques magmàtiques.

 

AOGASHIMA, JAPÓ/ ILLA VOLCÀNICA.

Aogashima és una petita illa, tropical volcànica en el Mar de les Filipines. És l'illa habitada més meridional i la més aïllada de l'arxipèlag d'Izu, encara es considera un volcà Classe-C activat a pesar de que va tindre la seua última erupció en 1780.
Aogashima és un volcà submarí que ha sorgit del mar i forma part d'un gran cràter, la seua altura oscil·la borde exterior de 200m fins a 420m d'altura. És creu que l'illa fou formada per les sobres de solapament d'almenys quatre calderes submarines.
Consisteix en les vores dels cràters interior i exterior. La costa sur s'eleva a un cant agut que forma una vora d'una caldera anomenat Ikenosawa amb un diàmetre de 1'5Km. La caldera està ocupada per un con secundari anomenat Maruyama, que encara està emitint vapor geotèrmic alrededor d'una àrea on no hi ha plantes són evidents. Otonbu, el pic de la vora del cràter exterior a una altura de 432m pel nivell del mar, és el punt més alt de l'illa. És te una vista panoràmica de tot el volcà en l'Oceà Pacífic.

BIBLIOGRAFÍA: http://www.taringa.net/posts/imagenes/17030317/La-isla-volcanica-habitada-de-Aogashima-Japon.html