MARS I OCEANS

                                                     MARS I OCEANS
La definición comparativa de mar com una "extendió d'aigua salada menor que l'oceà" estableix una classificació de les extensions i vidrien després, amb diferente mides,  els mars.
Els mars es diferencien principalmente pel contacte amb l'oceà , i poden ser oberts o tancats:

* Si està rodejat quasi totalment per terra, com el mar Negre, es parla de mar continental

* Si és molt obert, com el mar de la Xina Oriental, es parla de mar litoral.

EL PUNT CALENT DE HAWÁI I LA TEORÍA DEL PUNT CALENT ESTACIONARI DE WILSON

                                         EL PUNT CALENT DE HAWÁI
El punt calent de Hawái, és un punt calent volcànic que es troba al nord de l'oceà Pacífic, prop de les illes de Hawái.
Teories: 
Per lo general les plaques tectòniques concentren la deformación i el vulcanisme en les límite de les plauqes.
TEORIA DEL PUNT CALENT ESTACIONARI DE WILSON
Al estudiar el fenòmen en 1963, el geofísic canadiense John Tuzo Wilson, va proposar la teoría del punt calent per a explicar estes zones de vulcanisme tan lluny de les condicions normals, una teoría que va ser ampliament acceptada.
Va proposar l'existència de llarga duració de xicotetes àrees de magma excepcionalment calentes de la superfície de la Terra; aquests focos de calor creen plomes mantèl·liques termicament actives, que a la seua vegada sostenen l'activitat volcànica a llarg plaç.
Amb aquest cicle de creixement i inactivitat es genera una serie de volcans al llarg de millions d'anys, deixant un rastre d'illes volcàniques i monts submarins al fons de l'oceà.

Bibliografia: http://es.wikipedia.org/wiki/Punto_caliente_de_Hawái

DICTAT BIOLOGIA

                                             GEODINÀMICA INTERNA
INTRODUCCIÓ:

Mineral: cos natural sòlid de composición química definida ( s'accepten lleugeres variaciones) i d'estructura cristalina.
Cristall: cos sòlid que té els seus àtoms ordenats geometricament.
Vidre: cos d'aperiencia sòlida ( els físics ho anomenen líquid subfredat) que no té els seus àtoms ordenats geometricament.
Líquid subfredat: un vidre s'ha refredat ràpidament ( per a un físic "sòlid" és sínonim de "cristall".
Roques magmàtiques: es formen a partir del refredament d'un magma i hi ha dos grans tipus: "plutòniques" i "volcàniques".
Plutòniques: són les que es formen lentament als nuclis de les muntanyes i están formades per minerals.
Volcàniques: per contra a les plutòniques, les volcàniques es refreden rapidament i tenen pocs minerals, es formen pel refredament del magma, i majoritariament, estàn formares per vidre magmàtic. És formen a la superfície.
Roques filonianes: són un tipus de roca magmàtica que s'ha refredat, entre poca fondària i fondària mitjana. La mida dels seus grans és intermedia, el magma troba un lloc per on penetrar, quan s'atura inicia la solidifació junt a les roques circumdants. Les roques filonianes inclouen la dolerita i el porfiri.

"ROQUES IGNEES"

                                                        "ROQUES IGNEES"

Les roques ignees, es formen quan el magma es refreda i es solidifica. Si el refredament es produeix lentament baix la superfície es formen roques amb cristalls grans, denominades: roques plutòniques, en canvi si el refredament es produeix ràpidament sobre la superfície, per exemple, en conseqüència d'una erupció volcànica, es formen roques amb cristalls invisibles, conegudes com: roques volcàniques.

* ROQUES PLUTÒNIQUES: és formen a partir de magma solidificat en grans masses en l'interior de l' escorça terrestre. El magma, rodejat de roques preexistents, es refreda lentament, el que permiteix que els minerals formen cristalls grans, visibles a simple vista, per el que son roques de "gran grossor". Ex: el granit.

* ROQUES VOLCÀNIQUES: és formen per la solidificació del magma(lava) en la superfície de l'escorça terrestre, usualmente en conseqüència d'una erupció volcánica. Donat que el refredament es molt més ràpid, els ions dels minerals no poden organitzar-se en cristalls grans, per tant les roques volcàniques són de gra fí(cristalls invisibles). Ex: el basalt.

L'OÏDA, LA CAPACITAT AUDITIVA I L'EQUILIBRI.

L'oïda és l'òrgan  responsable no tan sola de l'audició sinó tambè de l'equilibri. Es divideix en tres zones: externa, mitjana, i interna. La major part de l'oïda interna està rodejada per l'òs temporal.
L'oïda externa: és la part de l'aparell auditiu que es troba en posició lateral al timpà o membrana timpànica. Compren l'orella o pavello auricular o auditiu i el conducte auditiu extern, que medix 3 cm de longitud.
L'oïda mitjana: es trova situada en la cavitat timpànica anomenada caixa del timpà, la qual la seua cara externa està formada per la membrana timpànica o timpà, que el separa de l'oïda externa.
L'oïda interna: es troba a l'interior de l'òs temporal que contenen els òrgans auditius externs cap al timpà, en la qual es produeix la vibració.

CAPACITAT AUDITIVA

 Les ones sonores, realitzen canvas en la pressió de l'aire, són transmitides a travès del canal auditiu externa cap al timpà, en el qual es produeix una vibració. Aquestes vibracions es comuniquen a l'oïda mitjana mitjançant la cadena d'ossets i a travès de la finestra oval, fins al líquid de l'oïda interna.








EQUILIBRI

Els canals semicirculars i el vestíbul estàn relacionats amb el sentit de l'equilibri. En aquests canals hi ha pèls similars als del òrgan de Corti, i detecten els canvis de posició del cap. Els tres canals semicirculars s'extenen desde el vestíbul formant ànguls més o menys rectes entre sí, el qual permet que els òrgans sensorials registren els moviments que el cap realitza en cada un dels tres planols de l'espai.

ADAM I EVA

Les diferencies entre l'esquelet d'Adam i Eva són:
- A les extremitats, els ossos dels braços, dits i també les cames són més llargs i grossos a l'esquelet d'Adam que al de Eva. També les mans d'Adam són més grans que les de Eva.
- Al crani, la mandibula de l'esquelet d'Adam és de forma quadrada, mentre que la de l'esquelet de Eva és més rodona i puntiaguda. També el front d'Adam és més gran que el de Eva.
- A la pelvis, la de Eva és més xicoteta, menys profunda i més ampla i la cavitat és de forma més circular que la de Adam. Aquestes diferencies entre la pelvis femenina i masculina, contribueixen al procés del part, per a que el cap i els muscles del bebe passen a través de la cavitat.

FECUNDACIÓ, DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI I PART.

Fecundació és igual a l'origen de la nostra vida.
A l'èsser humà les cèl·lules especialitzades en la reproducció són: l'espermatozoide, i l'òvul. Per a que la fecundació tinga lloc es necessari que a l'aparell reproductor femeni es presente l'ovulació.

PROCÉS DE LA FECUNDACIÓ I EMBARAÇ.
Els espermatozoides d'una ejaculació, viatgen per l'úter fins a les trompes de Falopi per trobar-se amb l'òvul. Sols un fecunda l'òvul, amb aquesta unió els nuclis de les dues cèl·lules es fusionen i s'inicia la fecundació, creant una nova cèl·lula anomenada zigot.
Desprès de la fecundació, el zigot comença la divisió cel·lular, fins a 32 cèl·lules. Aquest recorre la trompa de falopi fins arribar a l'úter. Desprès es forma la placenta(òrgan important per a la gestasió i segrega hormones).
Mitjançant el cordo umbilical, l'embrió rep els nutrients i l'oxigen de la mare i també elimina residus.
Al sac que envolta l'embrió es produeix el líquid amniòtic, la seua funció protegir més l'embrió.
Els 3 primers mesos de vida de l'embrió, són molt critics, perque es formen els aparells, sistemes i organs vitals. Desprès d'aquest període, aquests augmenten de tamany i maduren. També ho fa l'embrió, amb 10cm de llarg i 15grms de pes, aproximadament, anomenant-se fetus. El fetus comença una etapa de creixement continuo.
Al 6 mes d'embaraç, mesura al voltant d'uns 32cm i pesa prop d'1kg. El fetus compta amb un espai suficient per posicionar-se per al part.
Als 9 mesos, l'altura del fetus és d'uns 50cm i un pes de 2,5kg.
Arribat el moment, el fetus ja es troba preparat per eixir de l'úter fins a l'exterior, mitjançant el part. En una dona primeritza, el part pot durar entre 12 i 15 hores.

PERIODES DEL PART
- La dilatació: és presenten contraccions a l'úter, espentant el fetus fins a l'exterior, dilatant-se i obrint-se poc a poc. Tambés es trenca la bossa amniòtica.
- L'expulsió: el fetus ix per l'úter fins l'exterior pel canal del part.
- L'alumbrament: la mare expulsa la placenta i les membranes de la bossa amniòtica.
El période entre la fecundació i el naixement s'anomena gestació o embaraç i dura aproximadament 40 setmanes o 9 mesos.