Classificació de les roques magmàtiques.

 

AOGASHIMA, JAPÓ/ ILLA VOLCÀNICA.

Aogashima és una petita illa, tropical volcànica en el Mar de les Filipines. És l'illa habitada més meridional i la més aïllada de l'arxipèlag d'Izu, encara es considera un volcà Classe-C activat a pesar de que va tindre la seua última erupció en 1780.
Aogashima és un volcà submarí que ha sorgit del mar i forma part d'un gran cràter, la seua altura oscil·la borde exterior de 200m fins a 420m d'altura. És creu que l'illa fou formada per les sobres de solapament d'almenys quatre calderes submarines.
Consisteix en les vores dels cràters interior i exterior. La costa sur s'eleva a un cant agut que forma una vora d'una caldera anomenat Ikenosawa amb un diàmetre de 1'5Km. La caldera està ocupada per un con secundari anomenat Maruyama, que encara està emitint vapor geotèrmic alrededor d'una àrea on no hi ha plantes són evidents. Otonbu, el pic de la vora del cràter exterior a una altura de 432m pel nivell del mar, és el punt més alt de l'illa. És te una vista panoràmica de tot el volcà en l'Oceà Pacífic.

BIBLIOGRAFÍA: http://www.taringa.net/posts/imagenes/17030317/La-isla-volcanica-habitada-de-Aogashima-Japon.html

MARS I OCEANS

                                                     MARS I OCEANS
La definición comparativa de mar com una "extendió d'aigua salada menor que l'oceà" estableix una classificació de les extensions i vidrien després, amb diferente mides,  els mars.
Els mars es diferencien principalmente pel contacte amb l'oceà , i poden ser oberts o tancats:

* Si està rodejat quasi totalment per terra, com el mar Negre, es parla de mar continental

* Si és molt obert, com el mar de la Xina Oriental, es parla de mar litoral.

EL PUNT CALENT DE HAWÁI I LA TEORÍA DEL PUNT CALENT ESTACIONARI DE WILSON

                                         EL PUNT CALENT DE HAWÁI
El punt calent de Hawái, és un punt calent volcànic que es troba al nord de l'oceà Pacífic, prop de les illes de Hawái.
Teories: 
Per lo general les plaques tectòniques concentren la deformación i el vulcanisme en les límite de les plauqes.
TEORIA DEL PUNT CALENT ESTACIONARI DE WILSON
Al estudiar el fenòmen en 1963, el geofísic canadiense John Tuzo Wilson, va proposar la teoría del punt calent per a explicar estes zones de vulcanisme tan lluny de les condicions normals, una teoría que va ser ampliament acceptada.
Va proposar l'existència de llarga duració de xicotetes àrees de magma excepcionalment calentes de la superfície de la Terra; aquests focos de calor creen plomes mantèl·liques termicament actives, que a la seua vegada sostenen l'activitat volcànica a llarg plaç.
Amb aquest cicle de creixement i inactivitat es genera una serie de volcans al llarg de millions d'anys, deixant un rastre d'illes volcàniques i monts submarins al fons de l'oceà.

Bibliografia: http://es.wikipedia.org/wiki/Punto_caliente_de_Hawái

DICTAT BIOLOGIA

                                             GEODINÀMICA INTERNA
INTRODUCCIÓ:

Mineral: cos natural sòlid de composición química definida ( s'accepten lleugeres variaciones) i d'estructura cristalina.
Cristall: cos sòlid que té els seus àtoms ordenats geometricament.
Vidre: cos d'aperiencia sòlida ( els físics ho anomenen líquid subfredat) que no té els seus àtoms ordenats geometricament.
Líquid subfredat: un vidre s'ha refredat ràpidament ( per a un físic "sòlid" és sínonim de "cristall".
Roques magmàtiques: es formen a partir del refredament d'un magma i hi ha dos grans tipus: "plutòniques" i "volcàniques".
Plutòniques: són les que es formen lentament als nuclis de les muntanyes i están formades per minerals.
Volcàniques: per contra a les plutòniques, les volcàniques es refreden rapidament i tenen pocs minerals, es formen pel refredament del magma, i majoritariament, estàn formares per vidre magmàtic. És formen a la superfície.
Roques filonianes: són un tipus de roca magmàtica que s'ha refredat, entre poca fondària i fondària mitjana. La mida dels seus grans és intermedia, el magma troba un lloc per on penetrar, quan s'atura inicia la solidifació junt a les roques circumdants. Les roques filonianes inclouen la dolerita i el porfiri.

"ROQUES IGNEES"

                                                        "ROQUES IGNEES"

Les roques ignees, es formen quan el magma es refreda i es solidifica. Si el refredament es produeix lentament baix la superfície es formen roques amb cristalls grans, denominades: roques plutòniques, en canvi si el refredament es produeix ràpidament sobre la superfície, per exemple, en conseqüència d'una erupció volcànica, es formen roques amb cristalls invisibles, conegudes com: roques volcàniques.

* ROQUES PLUTÒNIQUES: és formen a partir de magma solidificat en grans masses en l'interior de l' escorça terrestre. El magma, rodejat de roques preexistents, es refreda lentament, el que permiteix que els minerals formen cristalls grans, visibles a simple vista, per el que son roques de "gran grossor". Ex: el granit.

* ROQUES VOLCÀNIQUES: és formen per la solidificació del magma(lava) en la superfície de l'escorça terrestre, usualmente en conseqüència d'una erupció volcánica. Donat que el refredament es molt més ràpid, els ions dels minerals no poden organitzar-se en cristalls grans, per tant les roques volcàniques són de gra fí(cristalls invisibles). Ex: el basalt.

L'OÏDA, LA CAPACITAT AUDITIVA I L'EQUILIBRI.

L'oïda és l'òrgan  responsable no tan sola de l'audició sinó tambè de l'equilibri. Es divideix en tres zones: externa, mitjana, i interna. La major part de l'oïda interna està rodejada per l'òs temporal.
L'oïda externa: és la part de l'aparell auditiu que es troba en posició lateral al timpà o membrana timpànica. Compren l'orella o pavello auricular o auditiu i el conducte auditiu extern, que medix 3 cm de longitud.
L'oïda mitjana: es trova situada en la cavitat timpànica anomenada caixa del timpà, la qual la seua cara externa està formada per la membrana timpànica o timpà, que el separa de l'oïda externa.
L'oïda interna: es troba a l'interior de l'òs temporal que contenen els òrgans auditius externs cap al timpà, en la qual es produeix la vibració.

CAPACITAT AUDITIVA

 Les ones sonores, realitzen canvas en la pressió de l'aire, són transmitides a travès del canal auditiu externa cap al timpà, en el qual es produeix una vibració. Aquestes vibracions es comuniquen a l'oïda mitjana mitjançant la cadena d'ossets i a travès de la finestra oval, fins al líquid de l'oïda interna.








EQUILIBRI

Els canals semicirculars i el vestíbul estàn relacionats amb el sentit de l'equilibri. En aquests canals hi ha pèls similars als del òrgan de Corti, i detecten els canvis de posició del cap. Els tres canals semicirculars s'extenen desde el vestíbul formant ànguls més o menys rectes entre sí, el qual permet que els òrgans sensorials registren els moviments que el cap realitza en cada un dels tres planols de l'espai.

ADAM I EVA

Les diferencies entre l'esquelet d'Adam i Eva són:
- A les extremitats, els ossos dels braços, dits i també les cames són més llargs i grossos a l'esquelet d'Adam que al de Eva. També les mans d'Adam són més grans que les de Eva.
- Al crani, la mandibula de l'esquelet d'Adam és de forma quadrada, mentre que la de l'esquelet de Eva és més rodona i puntiaguda. També el front d'Adam és més gran que el de Eva.
- A la pelvis, la de Eva és més xicoteta, menys profunda i més ampla i la cavitat és de forma més circular que la de Adam. Aquestes diferencies entre la pelvis femenina i masculina, contribueixen al procés del part, per a que el cap i els muscles del bebe passen a través de la cavitat.

FECUNDACIÓ, DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI I PART.

Fecundació és igual a l'origen de la nostra vida.
A l'èsser humà les cèl·lules especialitzades en la reproducció són: l'espermatozoide, i l'òvul. Per a que la fecundació tinga lloc es necessari que a l'aparell reproductor femeni es presente l'ovulació.

PROCÉS DE LA FECUNDACIÓ I EMBARAÇ.
Els espermatozoides d'una ejaculació, viatgen per l'úter fins a les trompes de Falopi per trobar-se amb l'òvul. Sols un fecunda l'òvul, amb aquesta unió els nuclis de les dues cèl·lules es fusionen i s'inicia la fecundació, creant una nova cèl·lula anomenada zigot.
Desprès de la fecundació, el zigot comença la divisió cel·lular, fins a 32 cèl·lules. Aquest recorre la trompa de falopi fins arribar a l'úter. Desprès es forma la placenta(òrgan important per a la gestasió i segrega hormones).
Mitjançant el cordo umbilical, l'embrió rep els nutrients i l'oxigen de la mare i també elimina residus.
Al sac que envolta l'embrió es produeix el líquid amniòtic, la seua funció protegir més l'embrió.
Els 3 primers mesos de vida de l'embrió, són molt critics, perque es formen els aparells, sistemes i organs vitals. Desprès d'aquest període, aquests augmenten de tamany i maduren. També ho fa l'embrió, amb 10cm de llarg i 15grms de pes, aproximadament, anomenant-se fetus. El fetus comença una etapa de creixement continuo.
Al 6 mes d'embaraç, mesura al voltant d'uns 32cm i pesa prop d'1kg. El fetus compta amb un espai suficient per posicionar-se per al part.
Als 9 mesos, l'altura del fetus és d'uns 50cm i un pes de 2,5kg.
Arribat el moment, el fetus ja es troba preparat per eixir de l'úter fins a l'exterior, mitjançant el part. En una dona primeritza, el part pot durar entre 12 i 15 hores.

PERIODES DEL PART
- La dilatació: és presenten contraccions a l'úter, espentant el fetus fins a l'exterior, dilatant-se i obrint-se poc a poc. Tambés es trenca la bossa amniòtica.
- L'expulsió: el fetus ix per l'úter fins l'exterior pel canal del part.
- L'alumbrament: la mare expulsa la placenta i les membranes de la bossa amniòtica.
El période entre la fecundació i el naixement s'anomena gestació o embaraç i dura aproximadament 40 setmanes o 9 mesos.

APARELL RESPIRATORI

El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració. La funció principal del sistema respiratori és obtenir gassos del medi i transportar-los als teixits que formen l'organisme mitjançant els alvèols pulmonars i l'expulsió del cos dels gassos que no necessita. Utilitzem aquests sistema per agafar oxigen del aire i expulsar el diòxid de carboni acumulat al organisme.
En el mecanisme de la respiració és poden conciderar  quatre fases:
- La inspiració o inhalació, comporta l'entrada d'aire i oxigen cap als alvèols pulmonars.
- El procés d'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre els alvèols pulmonars i la sang.
-L'expiració o exhalació consistent en la sortida de la'ire des dels alvèols pulmonars cap a l'exterior, amb l'eliminació de diòxid de carboni.
- Intercanvi d'O2 i CO2 entre les cèl·lules i la sang.
En els éssers humans, les caractéristiques anatòmiques del sistema respiratori són les vies respiratòries, els pulmons i els músculs respiratoris. L'intercanvi de les mol·lècules d'oxigen i diòxid de carboni, entre els gassos externs de l'entorn i la sang, es produeixen a la regió alveolar dels pulmons.
Les vies respiratories superiors són: el nas, la faringe i la laringe.
Les vies respiratories inferiors són: la tràquea, els bronquis i els pulmons.

INTERCANVI DE GASOS
La funció principal del sistema respiratori és dur a terme l'intercanvi de gasos entre el medi extern i el sistema circulatori de l'organisme.
PATOLOGIA
-Malalties obstructives: emfisema, bronquitis o asma.
-Malalties restrictives: fibrosi, sarcoïdosi, danys alveolars.
-Malalties infeccioses, ambientals: pneumònia, tuberculosi, asbestosi i partícules contaminants.
La tos és d'importància capital, ja que és el mecanisme principal que fa servir el cos per treure pols, mocs, saliva i altres residus dels pulmons. La incapacitat de tossir pot acabar provocant una infecció. Els exercicis de respiració profunda poden contribuir a netejar les estructures més fines dels pulmons de partícules.
Les vies respiratories están constantement exposades a microbis a causa de la seua gran àrea. Per aquest motiu, el sistema respiratori té molts mecanismes per defensar-se i evitar l'entrada de patògens al cos.
Els transtrons del sistema respiratori solen ser tractats per un pneumòleg.
BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_respiratori

APARELL EXCRETOR

L'aparell excretor, s'anomena també aparell urinari. S'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang junt amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina.
Està formar per:
- Els ronyons: són dps òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seua funció és filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples capil·lars que es reuneixen de nou en una vena, que ix dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les substàncies residuals i una mica d'aigua, les quals formen l'orina.
Per a que els ronyons funcionen be, hi ha que veure molta aigua. És poc saludable retenir molta estona l'orina a la bufeta.
- Les vies urinaries: s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es forma als renyons. Són les següents:
- Els urèters, tubs que uneixen els renyons amb la bufeta de l'orina.
- La bufeta de l'orina, cavitat on s'acumula l'orina.
- La uretra, conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. Quan el múscul de la uretra és relaxa es produeix l'expulsió de l'orina.

L'EXCRECIÓ
A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies:
- Quan respirem, eliminem el diòxid de carboni.
- Per la pell eliminem altres substàncies en forma de suor.
-Per l'anus eliminem les substàncies dels aliments que no hem digerit.

BIBLIOGRAFIA: http://www.xtec.cat/~rvillanu/excretor/excretor.htm

APARELL CIRCULATORI

El sistema circulatori és el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme.
S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d'origen metabòlic i transportar-les als òrgans d'excreció. També és la vía per on circulen les hormones i participa en importants funcions de defensa immunitària i homeoestàtica.
La circulación sanguínea es fa amb dos circuits:
- El pulmonar o menor: porta la sang des del ventricle dret del cor cap als pulmons, on s'oxigena i la retorna a l'auricula esquerra.
-El general o major: que port sang oxigenada des del ventricle esquerre del cor a la resta d'organs del cos i retorna aquesta sang, ja desoxigenada, al cor.
La sang rica en oxigen, està completament separada de la sang rica en diòxid de carboni.
PRINCIPALS ÒRGANS DE L'APARELL CIRCULATORI:
-Cor: actua com a bomba propulsora amb vàlvules per fer un corrent unidireccional. Bomba sang oxigenada al cos i sang desoxigenada als pulmons. Al cor hi ha: l'auricula esquerra, el ventricle esquerre, l'auricula dreta i el ventricle dret.
-Vasos sanguinis: artèria(ix des del cor), vena(entra cap al cor), capil·lar(vas molt fi on hi ha el canvi cel·lular).
-Vasos limfàtics.
-Ganglis limfàtics.
TIPUS DE CIRCULACIÓ:
- Circulació pulmonar: és la part del sistema cardiovascular que transporta sang pobra en oxigen del cor cap als pulmons, i retorna sang oxigenada al cor.
-Circulació sistèmica: és la part del sistema circulatori que transporta sang oxigenada del cor cap a la resta del cos i retorna sang pobra en oxigen al cor. Aquesta, és molt més llarga que la pulmonar, perquè transporta sang a totes les parts del cos menys als pulmons.
-Circulació coronaria: subministra sang al cor. Com que proporciona sang oxigenada al cos, forma part del sistema circulatori sistèmic.
El sistema cardiovascular dels humans és tancat, és a dir, la sang mai no abandona la xàrxia de vasos sanguinis. En canvi, l'oxigen i els nutrients es difonen a travès de les capes dels vasos sanguinis i penetren al fluid intersticial.
MALALTIES CARDIOVASCULARS:
Són la classe de malalties que afecten el cor o els vasos sanguinis( artèries i venes).
Factors de risc no modificables:
- Herència.
- Sexe.
- Edat.
Factors de risc modificables:
-Tabaquisme.
- Hipercolesterolèmia.
-Hipertensió arterial.
-Inactivitat física.
-Diabètis mellitus.
-Obesitat.
-Estres.
MALALTIES CORONARIES:
-Angina de pi i infart agut de miocardi.
-Cardiopatis isquèmica.
-Insuficiència cardíaca.
-Miocardiopatia.
-Valvulopatia.
-Arítmies.
-Cardiopatia congènita.
MALALTIES VASCULARS:
Afecten als vasos del sistema circulatori(venes i artèries)
-Accident vascular cerebral.
-Aneurisma cerebral.
-Aterotrombosi.
-Hipertensió arterial.
-Variu
-Telangièctasi.
BIBLIOGRAFÍA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aparell_circulatori

APARELL DIGESTIU

L'aparell digestiu es el sistema d'organs que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Una vegada realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos. Des de la boca fins a l'anus, el tub digestiu mesura uns 11 metres de longitud.
Els òrgans que duen a terme la digestió són:
- LA BOCA: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els espenta cap a la gola.
- L'ESÒFAG: serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómac. Una vegada ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómac.
- L'ESTÓMAC: tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides i digestives anomenades enzims.
- EL PÀNCREES: produiex els enzims que faciliten la transformació dels aliments.
- EL FETGE: produeix i allibera substàncies digestives a l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l'organisme.
- L'INTESTÍ PRIM: és un tub llarg i prim, de més de 5 metres de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments. Els enzims alliberats degraden el menjar. L'intestí prim desenboca a l'intestí gros.
- L'INTESTÍ GROS: és un tub ample d'1,5 metres de longitud, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorveix l'aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l'anus.
MALALTIES
Les malalties del sistema digestiu tenen com algunes de les principals causes l'alimentació i les infeccions. Quan apareix alguna anomalia pot estar relacionada amb la manca d'higiene i el tipus de dieta.
Algunes de les malalties són:
- Gastritis: inflamación en la mucosa de l'estómac.
-Colitis: inflamación de l'intestí gros.
-Síndrome del còlon: caracteritzat per símptomes com diarrea, restrenyiment i dolor abdominal.
-Càncer oral, d'esòfag, d'estómac, de pàncrees, de fetge, d'intestí prim, d'intestí gros i de recte.
-Anorèxia: transtorn alimentari psicològic, la persona deixa de menjar per aprimar-se.
-Bulímia: transtorn de comportament alimentari.
-Úlcera pèptica.
BIBLIOGRAFÍA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aparell_digestiu

EL TABAC

En aquestes diapositives, ens donen unes dades molt alarmants com: hi ha 1,1 milons de fumadors hui en dia al mon, i les tendències continuen preveent que al 2025 siguen 1,6 milons de fumadors al mon. China te 300 milions de fumadors i consumeix aproximadament 1,7 trillons de cigarrets a l'any, o el que  és el mateix 3 milions de cigarrets per minut. Es venen 15 milions de cigarrets al dia i 5 trillons son produits i utilitzats anualment.
El que valen 5 trillons de cigarrets es el equivalent a:
- 480,538 cotxes de la marca Bugatti Veyrons  o
- 25,000 trailers o
- 2,500 avions del model 747s o
- 10 barcos de càrrega
Els filtres dels cigarrets duen productes químics tòxics que a travès del fum del tabac van directament al nostre medi ambient. Aquests filtres es fan d'unes fibres molt primes d'un plàstic anomenat acetato de cel·lulosa.
La nicotina que conté un cigarret està entre 100-200 miligrams.
El plom radioactiu i el poloni estàn presents en nivells baixos en el fum del cigarret. Un dels productes tòxics present en un cigarret es el hidrogen de cianur, producte cancerigen.
Els xiquets, comencen cada vegada a fumar més pronte. En aquest cas tambè tenim dades molt alarmants i preocupants com:
- Als EE.UU els xiquets es fumen 3.000 cigarrets al dia.
- A tot el mon es fumen entre 80.000-100.000 cigarrets al dia.
Debut a aquest elevat consum 1 de cada 5 adolescents envelleix entre 13-15 anys.
La mort de la mitat de tots els fumadors esta relacionada amb el tabac, una de les causes és el càncer de pulmó.
Cada 8 segons una persona fumadora perd la vida en algun racó del mon, aproximadament 5 milions de morts anuals.
Amb aquestes dades, pense que les persones hem de concienciar-se cada vegada més del mal que ens fa el tabac al nostre organisme. Hem de tenir sempre present aquesta frase: " EL TABAC MATA".
S'ha treballat molt fent campanyes de publicitat contra el tabac, per concienciar a la gent de que no el consumeisca, també s'ha prohibit fumar als llocs públics. Tot açó ha reduit el consum del tabac, però encara queda molt per fer.

ENDOSCÒPIA.

                                          ENDOSCÒPIA

L'ENDOSCÒPI: és un instrument que s'utilitza per observar dins d'una cavitat, conducte o òrgan buit. Està conformat per una sonda flexible la qual presenta una llum que permet que la cavitat siga observable i una càmera a l'extrem de la sonda. S'utilitza introduïnt l'instrument a travès d'un orifici natural del cos com la boca, el recte o la uretra, o també a travès d'una incissió. L'endoscopi es un instrument que ha permès el desenvolupament i la especifitat en la medicina, influint tant en la prevenció, diagnòstic i pronòstic de moltes enfermetats. Hi ha dos tipus d'endoscòpi: endoscòpi de fibra òptica i videoendoscòpi.

INFORMACIÓ: http://es.wikipedia.org/wiki/Endoscopia

VIDEO FLUXE SANGUINI-INVASIÓ DE VIRUS.

En aquest vídeo podem veure tot el que passa a la corrent sanguinea quan entren els virus en aquesta.

  

 -Els virus invaeixen la corrent sanguinea i ataquen al Linfòcit CD4.

 -Les cèl·lules són infectades pels virus provocant la seua mort.

 -Els macròfags són atraguts per la presència de virus.

 -Els macròfags passen l'informació als linfòsits.

 -Linfòsit CD4 s'activa i linfòsit B entra en escena.

 -Linfòsit CD4 informa a linfòsit B i aquest s'activa.

 -Linfòsit CD4 informa linfòsit CD8 i aquest ix de circulació.

 -Les cèl·lules infectades per virus van ser eliminades per linfòsit CD8.

 -Linfòsit B va al glangli per produir anticossos i ix carregat d'aquests.

 -Els anticossos s'incorporen a la circulació sanguinea, alguns específic neutralitzen els virus.

 -Finalment els macròfags eliminen els virus.

LINFÒSIT: leucocito present en la linfa originat en els glangis linfàtics i altres òrgans linfoides. Té el  

                    nucli molt gran, ocupant una gran part de la cèl·lula i envoltat per una fina capa de citoplas-

                    ma basòfilo. Existeixen dos formes de linfòcits: els microlinfòcits, de xicotet tamany, que 

                    és troben en un percentatge d'un 25%, i els macrolinfòcits, tenen major quantitat de proto-

                   plasma i están en un percentatge de l'1%.

MAGRÒFAGS: cèl·lula fagositaria del sistema reticuloendotelial. Existeixen dos tipus de macròfags:

                           els histiocitos fixes, del fetge, del bas, ganglis, mèdul·la òssea, teixit conjuntiu, etc.. i els histiocitos circulants de la sang i altres teixits.

En la primera imatge podem veure el linfòcit B.

En la segona imatge podem veure el macròfag en un vas normal i en un prop d'una infecció.

RESUM VIDEO

En aquest video ens parla de l'utilització del gel desde el segle XVII fins a l'actualitat.

El fred està vinculat a combatre enfermetats i a la conservació d'aliments.

Entre els segles XVII i XIX el gel es transportava de les muntanyes fins a uns pous anomenats neveros (pou profund o cavitat recoberts de pedra), on s'introdueixen capes de gel prensat i palla, per a la conservació dels aliments.

Les primeres neveres van apareixer ven avançcat el segle XX.

La ermodinàmica: ciència que permet transformar l'energia elèctrica en fred.

El frigorífic té que aconseguir baixar les temperatures, però no totes per igual. A l'habitacle del gel del frigorífic a -6ºC i al compartiment dels aliments freds entre 2ºC i 8ºC.

L'aparició del frigorífic ha modificat els nostres hàbits d'alimentació i ha allargat la distància entre productor i consumidor.

Allargar la vida útil dels aliments més hàbituals de la nostra dieta i garantir les millors condicions higièniques, sanitàries, nutritives, inclòs estètiques s'ha convertit en un dels sectors més pujants del planeta.

El procés de conservació d'aliments, comença abans de l'existència del mateix. Als laboratoris de genètica es seleccionen les millors varietats, les més adequades per al consum i les més resistents.

El fred s'ha inposat coma principal sistema de conservació dels aliments. Però també hi ha altres tècniques, com la dels processos combinats, consisteix en utilitzar distints mètodes a baixa intensitat, per mantenir l'efecte conservant i les propietats sensorials i nutritives dels aliments. A més a més d'aquests mètodes, el fred continua sent l'element insustituible.

Exemple: a les fruites i verdures com que són éssers vius i continuen respirant, si apliquem refrigeració relentitzem el metabolisme i allarguem la seua qualitat durant un temps considerable i també l'aparició de moho,

Totes les fruites no maduren al mateix ritme.

Una tècnica complementària a la cadena de fred, és l'atmosfera modificada, que consisteix en alterar la composición de l'aire dins la bossa. S'aplica freqüentment en hortalitzes i verdures, sobretot a les ensalades que es venen trosetjades i netes.

La carn és un producte molt pereceder.

Tècnica revolucionaria: l'envase actiu, consisteix en recobrir la bandeja amb una fina pel·lícula de substàncies naturals per tal d'impedir l'oxidació.

La qualitat del peix fresc és igual a la del congelat, per l'actual tecnología. Les propietats nutritives són idèntiques, sols canvía la seua textura.

Una caixa de peix congelat amb escartxa, ens indica que s'ha produït un problema en el manteniment de la temperatura de congelació.

L a descongelació del peix hi ha que realitzar-la d'una manera lenta, passar el peix al refrigerador per a que es descongele poc a poc.

Les verdures exigeixen una congelació i descongelació lo més rápida possible, per a no perdre nutrients.

Els aliments no aguanten per a sempre al congelador, Exemple: a la carn no es frenen del tot les reaccions químiques si la tenim molts mesos al congelador. Lo ideal es entre 2-6 mesos.

     TIPUS DE LLET SEGONS EL SEU TRACTAMENT

-PASTEURITZACIÓ:        62,8º             durant           30       mins.

                                             71,7º             durant           15      segons.

-ESTERILITZACIÓ:          110º-120º      durant           20-40 mins.

-U.H.T:                                140º-150º      durant           10-15 segons.

-UPERITZACIÓ:                140º-150º      durant           2-3    segons.

Les propietats de les llets pasteuritzades i U.H.T són practicament iguals a les de la llet fresca sense tractar, mentre que en les llets esterilitzades s'eliminen alguns nutrients.

La llet fermentada amb bifidus, no és un iogurt, en canvi el iogurt si que és una llet fermentada. La diferència es la bactèria que fermenta la llet.

I per a finalitzar en un futur hi haurà als supermercats envassos amb indicadors de diferents colors, que ens permetra saber si el producte està en perfectes condicions, gràcies a les tècniques que estàn en procés de desenvolupament.

EXEMPLE DE LA TÈCNICA DE L'ATMOSFERA MODIFICADA.

NUTRICIÓ - NUTRIENTS I LES SEUES FUNCIONS.

Nutrició: adquisició de substàncies asimilables per part dels èssers vius, per a transformar-les en matèria
               pròpia i com a font d'energia.

                                    ELS NUTRIENTS I LES SEUES FUNCIONS
-Glúcids o hidrats de carboni: produeixen energia d'utilització inmediata.
-Lípids o grases: produeixen energia concentrada.
-Proteïnes: produeixen material per a construir noves extructures i defenses del cos. Regulen el metabo-
                  lisme i transporten oxigen.
-Vitamines: regulen el metabolisme.
-Minerals: produeixen material per a construir noves extructures i regulen el metabolisme
-Aigua: es el medi on es produeixen tots els processos biològics: dissolen gran quantitat de substàncies,
            transporta substàncies reguladores del metabolisme, facilita reaccions químiques pròpies del me-
            tabolisme i actua com a regulador tèrmic.

           ALIMENTACIÓ DE DIJOUS  I DIVENDRES.

                 DIJOUS.

Desdejuni: suc tropical - 50kcal (0%M.G.)
                  2 galetes - 70kcal
Esmorçar: entrepà de pernil amb oli - 200kcal.
Dinar: sopa de fideus - 90kcal.
           pit de pollastre a la planxa amb pà - 150kcal.
           1 taronja - 40kcal.
Berenar: 3 rosquilletes de cacaus - 100kcal.
Sopar: 1 rodanxa de merlusa amb salsa de tomaca i gambes i pà - 300kcal.
           1 yogurt natural - 90kcal.

TOTAL KCAL DELS ALIMENTS: 
 50+70+200+90+150+40+100+300= 1000kcal.
TOTAL KCAL CONSUMIDES:
200kcal.
TOTAL KCAL QUE ES QUEDA EL COS:
1000-200= 800kcal.

              DIVENDRES.

Desdejuni: suc tropical - 50kcal(%M.G.)
                  pà de llet - 100kcal.
Esmorçar:  coca en sal - 150kcal.
Dinar: macarrons al forn - 300kcal.
          1 plàtan - 120kcal.
Berenar: 1 poma - 20kcal.
Sopar: ternera a la planxa amb creilles - 340kcal.
           1 taronja - 40kcal.

TOTAL KCAL DELS ALIMENTS: 
50+100+150+300+120+20+340+40= 1120kcal.
TOTAL KCAL CONSUMIDES:
300kcal.
TOTAL KCAL QUE ES QUEDA EL COS:
1120-300= 820kcal.

ENFERMETAT,PATOLOGÍA I DIAGNÒSTIC.

Enfermetat: Alteració més o menys greu de la salut. Desviació anormal del metabolisme debut a causes ambientals o a l'acció patògena de certs organismes, que afecta en gran proporció al rendiment.
Patologia: Estudi de les enfermetats.
Patogenia: Mode com actua l'enfermetat sobre l'organisme.
Semiología: Estudi de les seues manifestacions clíniques.
Anatomía patològica: Estudi dels detalls macro i microoscòpics d'aquestes manifestacions.
El diagnòstic d'una enfermetat, es una part molt important de la pràctica mèdica, ja que d'ella depen l'adequació del seu tractament. Sol ser progressiva, i consisteix en la determinació de la naturalesa de la enfermetat.
L'endoscòpia, l'ecografía, la radiología, l'electrocardiografía, l'electroencefalografía, la resonancia magnètica, la analitica bioquímica de la sang i altres mostres corporals, els cultius biològics i les proves inmunològiques són, junt amb la biopsia, algunes tècniques per al diagnòstic de les enfermetats. La finalitat del diagnòstic no es sols per a identificar les causes de la enfermetat, sino que persegueix trobar un tractament curatiu de la manera més eficaç posible. Tambe pretendeix estudiar l'evolució i el final més probable de l'enfermetat.

SALUT I DELICTES CONTRA LA SALUT PÚBLICA.

SALUT: Estat en que el ser orgànic ejerceix normalment totes les seues funcions naturals.
               Quan diem que una persona esta en sana salut, és que el seu estat de salut es perfecte; quan di-      
               em que una persona gasta salut, és que goça de bona salut.

DELICTES CONTRA LA SALUT PÚBLICA: Són els delictes que atenten contra els bens o    
               interessos de tota la població encara que siguen ejecutats sense intenció de causar perjudici.
Els principals tipus són:
  - L'elaboració o el tràfic no autoritzats de substàncies nocives, productes químics perillosos, etc...
  - L'elaboració de substàncies, inclòs les autoritzades, sense les formalitats reglamentaries.
  - L'expedició de medicaments deteriorats o substitució inadequada dels mateixos.
  - L'elaboraci'o o subministrament de drogues tòxiques, estupefacients i substàncies psicotròpiques.
  - Alteracio de la quantitat, d'ossis o composició de medicaments, així com la seua expedició encara      
    sabent de la seua alteració.
  - Vertit de residus o emissió de gassos antireglamentaris, que possen en perill greu la salut de les
    persones o perjudiquen greumentles condicions de vida animal, boscos o espais naturals.
  - Propagació amb maldat de enfermetats.




En aquesta imatge, podem veure una gran quantitat de cocaïna que suposadament estava preparada per a la seua distribució. És un exemple clar de delicte contra la salut pública.

               

ENTRADA AL MEU BLOG DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

Hola Pedris así pots veure que ja me fet un blog com tu volies y a partir d'ara a aquesta plataforma comensare a pujar treballs i feines sobre la teua assignatura i espere que t'agraden bueno res mes asi em despedisc adeu ja ens vegam en classe. :)