sábado, 15 de febrero de 2014

VIDEO FLUXE SANGUINI-INVASIÓ DE VIRUS.

En aquest vídeo podem veure tot el que passa a la corrent sanguinea quan entren els virus en aquesta.
  
 -Els virus invaeixen la corrent sanguinea i ataquen al Linfòcit CD4.
 -Les cèl·lules són infectades pels virus provocant la seua mort.
 -Els macròfags són atraguts per la presència de virus.
 -Els macròfags passen l'informació als linfòsits.
 -Linfòsit CD4 s'activa i linfòsit B entra en escena.
 -Linfòsit CD4 informa a linfòsit B i aquest s'activa.
 -Linfòsit CD4 informa linfòsit CD8 i aquest ix de circulació.
 -Les cèl·lules infectades per virus van ser eliminades per linfòsit CD8.
 -Linfòsit B va al glangli per produir anticossos i ix carregat d'aquests.
 -Els anticossos s'incorporen a la circulació sanguinea, alguns específic neutralitzen els virus.
 -Finalment els macròfags eliminen els virus.

LINFÒSIT: leucocito present en la linfa originat en els glangis linfàtics i altres òrgans linfoides. Té el  
                    nucli molt gran, ocupant una gran part de la cèl·lula i envoltat per una fina capa de citoplas-
                    ma basòfilo. Existeixen dos formes de linfòcits: els microlinfòcits, de xicotet tamany, que 
                    és troben en un percentatge d'un 25%, i els macrolinfòcits, tenen major quantitat de proto-
                   plasma i están en un percentatge de l'1%.

MAGRÒFAGS: cèl·lula fagositaria del sistema reticuloendotelial. Existeixen dos tipus de macròfags:
                           els histiocitos fixes, del fetge, del bas, ganglis, mèdul·la òssea, teixit conjuntiu, etc.. i els histiocitos circulants de la sang i altres teixits.


En la primera imatge podem veure el linfòcit B.
En la segona imatge podem veure el macròfag en un vas normal i en un prop d'una infecció.






viernes, 14 de febrero de 2014

RESUM VIDEO

En aquest video ens parla de l'utilització del gel desde el segle XVII fins a l'actualitat.
El fred està vinculat a combatre enfermetats i a la conservació d'aliments.
Entre els segles XVII i XIX el gel es transportava de les muntanyes fins a uns pous anomenats neveros (pou profund o cavitat recoberts de pedra), on s'introdueixen capes de gel prensat i palla, per a la conservació dels aliments.
Les primeres neveres van apareixer ven avançcat el segle XX.
La ermodinàmica: ciència que permet transformar l'energia elèctrica en fred.
El frigorífic té que aconseguir baixar les temperatures, però no totes per igual. A l'habitacle del gel del frigorífic a -6ºC i al compartiment dels aliments freds entre 2ºC i 8ºC.
L'aparició del frigorífic ha modificat els nostres hàbits d'alimentació i ha allargat la distància entre productor i consumidor.
Allargar la vida útil dels aliments més hàbituals de la nostra dieta i garantir les millors condicions higièniques, sanitàries, nutritives, inclòs estètiques s'ha convertit en un dels sectors més pujants del planeta.
El procés de conservació d'aliments, comença abans de l'existència del mateix. Als laboratoris de genètica es seleccionen les millors varietats, les més adequades per al consum i les més resistents.
El fred s'ha inposat coma principal sistema de conservació dels aliments. Però també hi ha altres tècniques, com la dels processos combinats, consisteix en utilitzar distints mètodes a baixa intensitat, per mantenir l'efecte conservant i les propietats sensorials i nutritives dels aliments. A més a més d'aquests mètodes, el fred continua sent l'element insustituible.
Exemple: a les fruites i verdures com que són éssers vius i continuen respirant, si apliquem refrigeració relentitzem el metabolisme i allarguem la seua qualitat durant un temps considerable i també l'aparició de moho,
Totes les fruites no maduren al mateix ritme.
Una tècnica complementària a la cadena de fred, és l'atmosfera modificada, que consisteix en alterar la composición de l'aire dins la bossa. S'aplica freqüentment en hortalitzes i verdures, sobretot a les ensalades que es venen trosetjades i netes.
La carn és un producte molt pereceder.
Tècnica revolucionaria: l'envase actiu, consisteix en recobrir la bandeja amb una fina pel·lícula de substàncies naturals per tal d'impedir l'oxidació.
La qualitat del peix fresc és igual a la del congelat, per l'actual tecnología. Les propietats nutritives són idèntiques, sols canvía la seua textura.
Una caixa de peix congelat amb escartxa, ens indica que s'ha produït un problema en el manteniment de la temperatura de congelació.
L a descongelació del peix hi ha que realitzar-la d'una manera lenta, passar el peix al refrigerador per a que es descongele poc a poc.
Les verdures exigeixen una congelació i descongelació lo més rápida possible, per a no perdre nutrients.
Els aliments no aguanten per a sempre al congelador, Exemple: a la carn no es frenen del tot les reaccions químiques si la tenim molts mesos al congelador. Lo ideal es entre 2-6 mesos.
     TIPUS DE LLET SEGONS EL SEU TRACTAMENT
-PASTEURITZACIÓ:        62,8º             durant           30       mins.
                                             71,7º             durant           15      segons.
-ESTERILITZACIÓ:          110º-120º      durant           20-40 mins.
-U.H.T:                                140º-150º      durant           10-15 segons.
-UPERITZACIÓ:                140º-150º      durant           2-3    segons.
Les propietats de les llets pasteuritzades i U.H.T són practicament iguals a les de la llet fresca sense tractar, mentre que en les llets esterilitzades s'eliminen alguns nutrients.
La llet fermentada amb bifidus, no és un iogurt, en canvi el iogurt si que és una llet fermentada. La diferència es la bactèria que fermenta la llet.
I per a finalitzar en un futur hi haurà als supermercats envassos amb indicadors de diferents colors, que ens permetra saber si el producte està en perfectes condicions, gràcies a les tècniques que estàn en procés de desenvolupament.

EXEMPLE DE LA TÈCNICA DE L'ATMOSFERA MODIFICADA.

domingo, 9 de febrero de 2014

NUTRICIÓ - NUTRIENTS I LES SEUES FUNCIONS.

Nutrició: adquisició de substàncies asimilables per part dels èssers vius, per a transformar-les en matèria
               pròpia i com a font d'energia.

                                    ELS NUTRIENTS I LES SEUES FUNCIONS
-Glúcids o hidrats de carboni: produeixen energia d'utilització inmediata.
-Lípids o grases: produeixen energia concentrada.
-Proteïnes: produeixen material per a construir noves extructures i defenses del cos. Regulen el metabo-
                  lisme i transporten oxigen.
-Vitamines: regulen el metabolisme.
-Minerals: produeixen material per a construir noves extructures i regulen el metabolisme
-Aigua: es el medi on es produeixen tots els processos biològics: dissolen gran quantitat de substàncies,
            transporta substàncies reguladores del metabolisme, facilita reaccions químiques pròpies del me-
            tabolisme i actua com a regulador tèrmic.
           ALIMENTACIÓ DE DIJOUS  I DIVENDRES.

                 DIJOUS.

Desdejuni: suc tropical - 50kcal (0%M.G.)
                  2 galetes - 70kcal
Esmorçar: entrepà de pernil amb oli - 200kcal.
Dinar: sopa de fideus - 90kcal.
           pit de pollastre a la planxa amb pà - 150kcal.
           1 taronja - 40kcal.
Berenar: 3 rosquilletes de cacaus - 100kcal.
Sopar: 1 rodanxa de merlusa amb salsa de tomaca i gambes i pà - 300kcal.
           1 yogurt natural - 90kcal.

TOTAL KCAL DELS ALIMENTS: 
 50+70+200+90+150+40+100+300= 1000kcal.
TOTAL KCAL CONSUMIDES:
200kcal.
TOTAL KCAL QUE ES QUEDA EL COS:
1000-200= 800kcal.

              DIVENDRES.

Desdejuni: suc tropical - 50kcal(%M.G.)
                  pà de llet - 100kcal.
Esmorçar:  coca en sal - 150kcal.
Dinar: macarrons al forn - 300kcal.
          1 plàtan - 120kcal.
Berenar: 1 poma - 20kcal.
Sopar: ternera a la planxa amb creilles - 340kcal.
           1 taronja - 40kcal.

TOTAL KCAL DELS ALIMENTS: 
50+100+150+300+120+20+340+40= 1120kcal.
TOTAL KCAL CONSUMIDES:
300kcal.
TOTAL KCAL QUE ES QUEDA EL COS:
1120-300= 820kcal.